Informació General

Malaltia de pompe

La malaltia de Pompe malaltia és un miopatia hereditària causada per mutacions en el gen de l’alfa-glucosidasa, també conegut com maltasa àcida. Aquest enzim és responsable de metabolitzar glicogen a l’interior dels lisosomes en els teixits del cos humà, incloent-hi el múscul esquelètic o el cor. En els pacients amb absència d’aquest enzim, el glicogen s’acumula gradualment a l’interior dels lisosomes impedint el funcionament normal d’aquests orgànuls. Segons avança la malaltia, les cèl·lules s’omplen amb lisosomes amb glicogen no metabolitzat i de detritus cel.lulars, que condueix a la disfunció de les cèl·lules i la mort de les mateixes.

La malaltia de Pompe pot tenir un inici de la primera infància o debutar més tard en la infantesa, adolescència o l’edat adulta. Els nens amb la forma clàssica infantil tenen debilitat muscular que es presenta ja en els primers mesos de vida i que cursa amb hipotonia, dificultat en moviment dels braços i de les cames, dificultat per empassar i respirar, problemes a causa de la debilitat de la musculatura respiratòria. Sovint desenvolupen una hipertròfia de miocardi que era la causa de mort en la majoria dels casos abans del descobriment de la teràpia de substitució (ERT) enzim. Les formes de l’adult són més heterogenies des del punt de vista clínic i poden debutar com hiperckèmies aïllades o amb debilitat de músculs proximals de cintura lentament progressiu i està acompanyat de trastorn respiratori freqüentment.

L’ERT és el tractament acceptar per a la malaltia de Pompe. Aquest tractament ha demostrat millorar les alteracions cardíaques i motores dels pacients amb Pompe infantil i els paràmetres funcionals motors i respiratoris de pacients amb malaltia de Pompe adults. El seguiment a llarg termini dels pacients tractats es realitza amb  estudis funcionals motors i respiratoris, encara que seria ideal poder comptar amb nous marcadors biològics i de imatge que ens ajudessin a comprendre l’evolució dels pacients.

El nostre grup té en el moment actual temps dues línies de recerca complementàries en la malaltia de Pompe:

1. Utilitat de ressonància magnètica quantitatives en el seguiment de la malaltia de Pompe: estem duent a terme un estudi de seguiment de pacients amb malaltia de Pompe adults. En aquest estudi 36 pacients seran visitats anualment a la nostra unitat realitzant una entrevista clínica, proves físiques motores, proves respiratòries, anàlisi de sang i ressonància magnètica. La ressonància inclou tècniques quantitatives que permeten revelar la taxa de progressió del dipòsit de greix en els músculs malalts.
2. Estudi d’expressió de micro-RNAs en sang de pacients amb malaltia de Pompe adults: estem duent a terme un estudi de caracterització de microRNAs en sang dels pacients reclutats en l’estudi de la RM muscular (punt 1). En una primera part indentificarem microRNAs que s’incrementen en la sang dels pacients per intentar trobar biomarcadors específics de la malaltia. En paral·lel hem correlacionarem aquestes dades amb els resultats d’estudis radiològics i motors per veure si els microRNAs identificats son útils per fer el seguiment de la malaltia.

Malaltia de McArdle

La malaltia de McArdle és una miopatia autosòmica recessiva causada per mutacions en el gen de l’glicogen fosforilasa muscular (PYGM) generant un dèficit del enzim miofosforilasa. Els pacients pateixen crisis agudes de “intolerància a l’exercici”, freqüentment acompanyades de rabdomiòlisi, hiper-CK-emia i mioglobinuria. En l’actualitat no existeix un tractament curatiu.

El present projecte es centra principalment en dos punts: 1) avaluar l’eficàcia terapèutica de 151 compostos amb activitat epigenètica mitjançant la inducció de l’expressió de Pygb i / o Pygl en cultius cel·lulars de múscul esquelètic i 2) consolidar i actualitzar el registre europeu de pacients de McArdle i altres glucogenosi minoritàries “EUROMAC”