Miastènia Gravis
Informació General
La Miastènia Gravis (MG) és una malaltia neurològica greu. És una malaltia autoimmune mediada per anticossos enfront de diferents antígens de la unió neuromuscular. Majoritàriament els anticossos són contra Receptor Acetilcolina (RAch) i en menor grau contra kinasa múscul específica, MuKS o altres proteïnes com LRP4 o Cortactin.
La investigació que el nostre grup realitza en el camp de la Miastènia és traslacional, i molt dirigida a millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients a través del coneixement dels mecanismes immunològics que condueixen a la malaltia.
Recerca en Diagnòstic de MG: De fet, la investigació en el camp del diagnòstic de la MG va ser la pionera en el nostre grup ja que en col·laboració amb el Dr. Juarez del Servei d’Immunologia, vam posar en marxa a Espanya la determinació dels anticossos antireceptors d’acetilcolina (Ac. Rach). El desenvolupament de la tècnica i la correlació dels anticossos amb els subgrups de pacients amb MG va ser el tema de la tesi doctoral de la Dra. Illa, defensada a la UAB el 1986. Posteriorment, el 2004, vam posar a punt la tècnica de detecció dels anticossos antiMusK, per al diagnòstic d’un subgrup concret de MG. Vam ser i som pioners a Espanya en la determinació de tots dos anticossos, així com més recentment d’anticossos anti-cortactin i LRP4, per al diagnòstic de MG, rebent mostres procedents de diversos centres d’Espanya.
En aquest moment participem en un estudi internacional per validar una escala de valoració de l’estat clínic dels pacients per tal que sigui útil per al seguiment dels pacients i quantifiqui el dèficit de manera que els canvis terapèutics siguin més fàcilment objectivables. En l’estudi, amb lideratge al Canadà, participen països que s’expressen en diferents idiomes i s’anomena “Cross cultural validation of the Myasthenia Gravis impairment index”, “MGII- espanyol”.
Pel que fa a la investigació terapèutica,
el gener del 2012 vam publicar en Neurology la revista de més prestigi en Neurologia Clínica la nostra experiència en el tractament de pacients amb MG, resistent a altres teràpies, amb Rituximab. “Long-lasting treatment effect of rituximab in Musk myasthenia”. Neurology. 2012 Jan 17; 78 (3): 189-93. Els resultats, han merescut que l’article s’assenyalés com d’alta qualitat docent, amb un podcast en Neurology. Aquest article s’ha convertit en referent d’algoritmes de tractament de la Miastènia resistent a altres tractaments immunosupressors, motiu pel qual ens van convidar a publicar la nostra experiència “Myasthenia gravis and the neuromuscular junction”. Curr Opin Neurol. 2013 octubre; 26 (5): 459-65, a presentar els resultats en reunions internacionals com a ponents i a participar en les guies Internacionals publicades recentment a Neurology “International consensus guidance for management of myasthenia gravis: Executive summary.” Neurology. 2016 juliol 26; 87 (4): 419-25. doi: 10.1212 / WNL.0000000000002790.
A més hem participat en el difícil projecte de demostrar si la timectomia era eficaç en el tractament de la MG que ha estat publicat a la revista mèdica més prestigiosa, New Engl J Med. Sent part del MGTX Study Group. “Randomized Trial of Thymectomy in Myasthenia Gravis”. N Engl J Med. 2016 Aug 11; 375 (6): 511-22. doi: 10.1056 / NEJMoa1602489.
Els nostres objectius investigadors en el camp del tractament són sempre molt actius, participant actualment en 3 assaigs clínics amb fàrmacs innovadors, en la classificació i tractament dels timomas, i en l’outcome de la timectomia per toracospia.
Pel que fa als mecanismes immunopatològics que condueixen a la malaltia, els nostres objectius en els pròxims tres anys es centren en :
- trobar nous antígens en aquells casos de MG (al voltant del 15%) en els quals els pacients són seronegatius per als autoantígens coneguts , utilitzant per a això una metodologia molt especialitzada i desenvolupada amb èxit en el nostre anterior FIS 13/0937
- Determinar si l’estudi de l’activitat funcional dels autoanticossos (antiRAch i / o antiMuSK), així com la glicosilació dels autoanticossos o la presència de polimorfismes en la proteïna Decay-Accelarating Factor seran millors biomarcadors que els títols d’anticossos per al seguiment clínic i la selecció de tractaments.
- caracteritzar els mecanismes cel·lulars i moleculars implicats en la immunopatogènia de la resposta mediada per IgG4 a la MG-MuSK i en la seva resposta excel·lent i mantinguda amb el tractament amb el fàrmac biològic antiCD20 + Rituximab. Per a això es realitzarà:
- Anàlisi seriat de les subclasses d’IgG
- Estudi observacional transversal de la nostra sèrie de pacients i la de l’Univ. de Yale, amb major nombre de recidives
- En col·laboració amb l’Univ. de Zuric realitzarem un estudi de citometria de masses CyTOF de mostres de pacients pre i post tractament amb Rituximab. Basant-nos en els resultats experimentals i utilitzant les nostres bases de dades s’establiran correlacions clínica per a un millor diagnòstic, seguiment i per a la selecció de tractaments immunològics específics dels pacients amb MG. Per a la realització d’aquests estudis comptem amb el finançament del Fons d’Investigació Sanitària PI16 / 01440 “Estudis moleculars i cel·lulars en Miastènia Gravis: Correlacions clíniques i terapèutiques”
